El riu renascut

En David Perpiñán porta més de vint anys desenvolupant projectes faunístics i audiovisuals al riu Besòs, prop del barri on va créixer. En breu estrenarà a la televisió el seu primer documental llarg “El riu renascut” una coproducció amb Laengengrad Filmproduktion, 3CAT i ARTE/ZDF.

Durant dècades, el riu Besòs va ser una claveguera a cel obert que creuava la zona metropolitana de Barcelona. En Narcís Prat, professor emèrit d’ecologia, va passar dècades constatant la contaminació i l’absència de vida d’aquest canal d’aigua degradat i emmuralllat. Però amb la construcció de depuradores a partir dels anys noranta, la millora de la qualitat de les aigües va possibilitar el retorn dels invertebrats aquàtics i l’inici d’una comunitat de vida. La professora de zoologia Dolors Vinyoles porta des de llavors monitorant la recuperació de les poblacions de peixos, i especialment d’una espècie greument amenaçada a escala mundial com és l’anguila. Les aus, especialment les que s’alimenten de peixos, també s’han recuperat, com blauets, bernats pescaires i corbs marins. La vida professional del biòleg Xavi Larruy ha estat sempre lligada a l’estudi de la fauna del Besòs i la difusió dels valors naturals d’aquest espai. En Xavi ha arribat fins i tot a detectar la llúdriga, però aquesta troballa no pot amagar la situació encara delicada del riu, amb unes aigües que disten de ser cristal·lines i amb episodis de mortalitat de peixos a causa d’abocaments accidentals de substàncies perilloses. En Paco Torres, veí jubilat de la zona, va treballar a algunes de les indústries que contaminaven el riu. Ara dedica el seu temps a observar i pintar els ocells del Besòs; per ell, la transformació ha estat enorme i dècades enrere mai s’hauria imaginat que pogués gaudir cada dia de la natura del riu. Però la renaturalització del Besòs continua i en Tomàs Carrión treballa en la creació d’un refugi de biodiversitat a Santa Coloma de Gramenet. Aquí l’objectiu és permetre que el paisatge d’aquest riu renascut pugui assemblar-se una mica més a aquell paradís natural que havia estat segles enrere.