Contribució de la propietat privada a la conservació de la Natura

En Francesc Giró és llicenciat en ciències biològiques i va ampliar estudis al Regne Unit amb un Màster de Conservació de la Natura i a Califòrnia amb estudis de gestió i conservació de fauna salvatge. Va treballar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà en el moment de la seva creació i més tard al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. És el fundador i va ser el director de Fundació Natura durant quasi 20 anys i actualment treballa en un projecte familiar i personal de restauració i conservació de la biodiversitat a Tiana (Maresme).

A Catalunya, més del 70% de la superfície forestal, que inclou tant zones arbrades com altres d’arbustives i pastures, són de titularitat privada. A diferència d’altres zones de l’Estat Espanyol, la propietat és força dividida i no hi ha gaires finques grans, de més de 1000 Ha. Tradicionalment, la majoria d’aquestes finques no s’han tancat i l’accés de la ciutadania ha estat lliure.

Tenim la creença de que la conservació de la natura és responsabilitat de les administracions públiques, que ja se n’ocupen als Parcs Naturals i altres zones d’especial protecció. En els darrers anys, han entrat en joc moltes organitzacions conservacionistes mitjançant acords de custòdia. El cert és que malgrat les polítiques públiques de conservació i l’esforç de moltes entitats, la pèrdua de biodiversitat a casa nostra continua sense aturador. Segons l’informe “Estat de la natura a Catalunya 2020” les pèrdues de biodiversitat oscil·len entre el 12% als sistemes forestals, el 34% en ambients agrícoles i prats, fins al 54% en aigües continentals. La situació als parcs naturals no és especialment bona i a més a més, no disposem d’un sistema efectiu d’avaluació de l’efectivitat de les polítiques de conservació als nostres parcs.

Amb el nou reglament de Restauració de la Natura de 2024 i altres instruments com els crèdits de carboni, crèdits de biodiversitat i mesures compensatòries per determinades activitats econòmiques, s’obre un ventall d’oportunitats perquè des de la propietat privada es pugui fer una contribució activa i decisiva en la conservació de la natura.

En aquesta conferència parlarem de les eines que tenim i que no s’han desenvolupat, tot i estar previstes a la llei d’espais naturals de 1985 (fa 40 anys!) com la creació de reserves naturals privades, la disponibilitat del Fons del Patrimoni Natural que de manera poc transparent fins fa poc, no tenim clar on s’ha destinat i si veritablement ha estat amb «l’objectiu d’impulsar actuacions relacionades amb la conservació, gestió, millora i valorització del patrimoni natural i la biodiversitat». La constitució de l’Associació de Propietats per a la Conservació de la Natura és un pas important per implicar a aquest sector i  treballar conjuntament en la conservació de la Natura.