El Zoo de Barcelona, un dels patrocinadors més importants del festival, ha preparat una exposició molt atractiva que explica un dels objectius fonamentals que tenen o han de tenir els Zoo d’arreu del món, la seva implicació efectiva en la conservació de la biodiversitat mundial.
Pel que fa a la fauna hi ha espècies en perill crític que necessiten accions urgents per evitar-ne l’extinció. I és en aquest context que en alguns casos ha estat gràcies a la tasca duta a terme en parcs zoològics que s’ha aconseguit evitar la total desaparició a la natura d’algunes espècies d’ocells.
Aquest ha estat el cas del voltor més gran del món, el còndor de Califòrnia, el d’algunes espècies endèmiques d’illes oceàniques, com el xoriguer de l’illa de Maurici, el de lloros víctimes del tràfic d’animals vius i també el d’un cas molt més proper, el de la trenca, una espècie de lànid que té a Catalunya el límit de la seva distribució occidental i que just abans de desaparèixer s’ha recuperat el seu últim nucli reproductor, a la plana de Lleida, a partir de l’alliberament d’individus nascuts en captivitat.
En aquesta exposició es mostrarà amb les magnífiques il·lustracions que Àlex Mascarell ha fet d’una vintena d’espècies d’ocells la cara i la creu d’aquesta situació. D’una banda hi haurà representades algunes espècies amb les quals el Zoo de Barcelona o altres Zoo estan col·laborant directament per evitar-ne l’extinció i d’altres que ja s’han començat a recuperar a la natura gràcies a aquesta tasca. Però també hi trobarem alguns exemples d’espècies que s’han extingit definitivament, però que els últims exemplars vius varen romandre en algun Zoo amb la intenció d’aconseguir la seva reproducció en captivitat i recuperació i encara alguns exemples més d’espècies que la seva extinció va ocórrer a la natura sense arribar a tenir l’oportunitat de tirar endavant projectes de recuperació en captivitat.
