A finals del 2020, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i els centres de referència en biodiversitat del país van publicar l’informe sobre l’Estat de la natura a Catalunya 2020.
L’informe ens explica en poc més de 100 pàgines quin és l’estat de conservació de la nostra natura i les dades no mostren un panorama gaire engrescador. En els darrers 20 anys, les poblacions dels vertebrats i invertebrats autòctons dels quals es disposa de dades han perdut de mitjana el 25% dels seus individus. La causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres, que antigament havien estat utilitzades de manera més sostenible. Aquesta pèrdua d’individus és superior al 50% en les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls, al 30% en les d’ambients agrícoles i prats i al 10% en les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable.
Aquest informe, anàleg als presentats per Nacions Unides, la Comissió Europea i els països més avançats, demostra que Catalunya no és aliena a la situació d’emergència mundial per la pèrdua de biodiversitat.
L’informe va representar la carta de presentació pública de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, un espai de col·laboració cridat a esdevenir l’ens de referència per a millorar l’organització, la integració, el tractament, la difusió i l’accessibilitat de la informació sobre la natura a Catalunya, avaluar-ne l’estat i orientar adequadament els esforços de gestió. L’Observatori, com no podia ser d’altra manera, té unes arrels profundes en l’observació metòdica i acurada de la natura i, per tant, la tasca regular dels participants en projectes de ciència ciutadana n’és una part essencial.
