L’any 1994 en Lukas Jenni, que és investigador del Swiss Ornithological Institute, conjuntament amb en Raffael Winkler, va publicar un llibre anomenat ‘Moult and ageing of European Passerines’ que ràpidament esdevingué una obra de referència sobretot per a anelladors, però també per a qualsevol ornitòleg seriós interessat a conèixer amb detall com muden els passeriformes europeus. Segurament a causa que el tiratge inicial del llibre no va ser gaire ambiciós, en poc temps es va exhaurir i, de fet, qui a començaments del segle XXI en posseïa una còpia original (millor no parlar de les còpies obtingudes per mètodes qüestionables) tenia un veritable tresor.
Amb molt bon criteri, l’any 2020 aquest llibre fantàstic es va reeditar i, com aquell qui fa un regal a la comunitat, la parella d’autors en va publicar un de nou: ‘The biology of mout in birds’. El primer és una mica més pràctic -tot i que no és una guia de camp-, ja que el cos principal de l’obra està compost de multitud de fotografies que il·lustren els diferents estadis de muda de força passeriformes europeus. El segon, en canvi, és un tractat teòric que aprofundeix de la manera més amena possible en la muda dels ocells.
Les plomes són estructures fràgils que, a causa del seu desgast, han de ser reemplaçades periòdicament en un procés anomenat muda. Aquest procés, a més de ser energèticament força costós, comporta una afectació seriosa en tots els aspectes de la vida dels ocells: la muda determina, per exemple, el seu aspecte i també en condiciona el cicle biològic anual.
En Lukas Jenni és un consumat especialista en totes aquestes qüestions i compartirà part de la seva expertesa amb tots nosaltres en una esperadíssima conferència al Delta Birding Festival.
