Una reintroducció és l’alliberament deliberat d’espècies natives a la naturalesa, a través del captiveri o reubicació des d’altres àrees on l’espècie sobreviu. Això sol concernir espècies que estan amenaçades, extintes localment o bé extintes en estat salvatge. La reintroducció pot fer part d’un programa de renaturalització quan les espècies desaparegudes no tornen espontàniament.
Pot ser molt difícil reintroduir espècies amb reduccions poblacionals o extinctes a la natura, fins i tot si els seus hàbitats naturals són restaurats. És important tenir en compte la fragilitat de les reintroduccions, sobretot en els límits d’àrea de distribució on les condicions ecològiques i climàtiques son subòptimes.
El castor europeu a diversos indrets d’Europa o l’àguila pescadora a algunes comunitats de la Península ibèrica, són alguns casos coneguts de projectes relacionats amb reintroduccions a les nostres terres que s’han realitzat amb èxit. A més a més d’ells, existeixen molts altres projectes de reintroducció i labors de conservació actuals nacionals i internacionals de les que ens parlaran aquest setembre experts com Ignacio Torres, Gerard Rocamora, Pep Xarles, Carlos Sainz i Pablo Schapira en una entretinguda conversa sobre reintroduccions.
