Segons les dades de nou Altes dels ocells nidificants de Catalunya, tres de les set espècies de rapinyaires nocturns que crien a Catalunya han patit una davallada pel que fa a la seva distribució, d’ençà del període 1975-83, quan es va dur terme el treball de camp del 1r atles català. L’espècie més perjudicada és l’òliba (Tyto alba), però el mussol comú (Athene noctua) i, en menor mesura, el xot (Otus scops) segueixen la mateixa tendència.
Per provar de revertir, almenys parcialment, aquesta situació, el Grup de Naturalistes d’Osona (GNO) fa més de 30 anys que, d’acord amb els propietaris de finques agroforestals, promou actuacions per afavorir la presència d’aquests ocells. Aquestes actuacions consisteixen en la instal·lació de caixes-niu, la creació d’herbassars, la protecció dels arbres vells, la modificació de basses per evitar ofegaments i, darrerament, l’experimentació de nous productes rodenticides sense efectes secundaris als depredadors.
Actualment, el projecte es troba en fase de formalització i d’estructuració per tal de consolidar aquest espai de més de 1600 Ha, que els darrers anys ha allotjat 12 parelles d’òlibes, 39 parelles de mussols banyuts (Asio otus), 26 parelles de mussols comuns, entre 40 i 80 parelles de xots i 15 parelles de gamarussos (Strix aluco), totes elles reproductores.
En aquesta conferència, dos membres del GNO ens explicaran com s’ha aconseguit consolidar un projecte territorial i comunitari d’aquest abast.
